“Exceptional Employee of the fortnight”

Fa un parell de diumenges vaig pujar a Treble Cone, era el meu dia off però volia anar a alguns lloc que requerien caminar una mica, i per tan més temps del que tinc normalment. El cas és que al migdia vaig baixar a la base de l’estació per menjar una mica, beure, i descansar uns segons. Quan tornava cap a dalt, després de dinar, mig atontat, em vaig trobar el jefe que em va dir: Ei! On estaves aquest matí? Ja sé que és el teu dia off però volia anunciar que ets l’empleat de la quinzena (dues setmanes). Em va donar la mà tot felicitant-me i me’n vaig anar a esquiar.

Així que l’empleat de la quinzena...El tema va quedar tal qual, fins que aquest dijous vaig anar a parlar amb ell per veure si podia acabar la temporada el 15 de setembre. Va dir que millor si m’estava fins el 21, però que intentaria deixar-me anar abans. Tot seguit em va donar una caixa de bombons i un sobre amb una carta de la “general manager” de l’estació i dues entrades per al cine Paradiso (si mireu algunes entrades abans podeu veure fotos del lloc). Empleat de la quinzena = bombons i entrades pel cinema. No està malament...La història podia acabar aquí però se’m va acudir una manera per complicar-ho una mica. El dijous a la nit hi havia una festa convocada per celebrar l’aniversari de la Birgit (per segon cop) i el comiat de la Heidi; i el divendres era el Dafill Day i es feia una col·lecta per a la lluita contra el càncer. I jo tenia dues entrades per al cinema...

Amb els tres ingredients se’m va acudir fer una subhasta amb fins benèfics: una vetllada amb mi anant al cinema de gratis. Sona bé eh. Només hi havia dos problemes, el primer que ningú volgués donar ni un dolar per anar amb mi al cine; i el segon era la logística. Així que li vaig explicar la idea a la Heidi i tota emocionada es va posar manos a la obra explicant a tothom que a la nit em subhastarien al Mint Bar. Abans d’això vaig explicar el tema a quatre o cinc noies per veure si hi havia algú disposat a licitar per mi en cas que fes la subhasta, tampoc no cal fer el ridícul. La reacció va ser força més bona del que m’esperava, sobretot tenint en compte que la majoria d’elles no guanya gaire més de 30 euros al dia. La cosa anava bé, gent disposada a donar i la logística en marxa.

A la nit al Mint Bar, hi havia bona part de l’staff de Treble Cone i l’ambient estava caldejat, així que era la hora. Vem anar a parlar amb el discjockey, va parar la música i...On està el micro? No hi ha micro? Havíem pensat en tot però el molt (...) del dj no tenia micro. Així que per bé o per mal vem decidir suspendre la subhasta per falta de medis. El consol és que al dia següent bona part de la gent que estava a la festa va donar alguna cosa per la col·lecta.

La setmana va començar força avorrida. El dilluns reunió de departament i el dimarts poc de interessant. El dimecres només arribar a TC ens van demanar a tot els monitors de pujar a dalt per allisar el traçat on estaven entrenant en Bode Miller, l’Svindal...ja que la màquina trepitjaneu no ho havia deixat prou bé. Després una hora de classe i cap al Saddle Basin a veure una competició de freeride. És impressionant veure en directe els competidors saltant roques realment altes, sobretot si saps que la recepció està molt dura. A la nit sopar “typical catalan” a ca la Heidi per acomiadar-la ja que va marxar el diumenge. Pa amb tomàquet i truita d’aquelles gruixudes. Em sap greu però aquí no tenen pernil salat i toca sempre truita.

Derrapant el traçat

El dijous últim dia d’un dels grups d’”staff imporvement”. Volien anar al Hollywood Bowl, i allà vem anar. Feia dies que no nevava i la neu no estava increïble, de fet a baix de tot hi havia allaus gelats inesquiables, i durant la caminada de tornada van deixar anar més d’un improperi, però a la tarda explicaven a tothom tot emocionats que hi havien anat.

La Gill, el Ru i l’Andy a punt d’entrar al Hollywood Bowl

Arribava el diumenge, el meu primer dia off , i el temps pintava bé, així que vaig decidir que aniria a escalar. Decidir-ho era fàcil però em faltava algú amb qui anar, corda i cintes exprés, i transport. La Cecile, novia d’un noi que treballa amb mi, es va animar a venir i també va aconseguir corda. Una mica d’autoestop i ens vem plantar a una zona d’escalada que queda prop de TC. Vem escalar a un parell de zones començant per vies fàcils i anar pujant. La Cecile feia més de dos anys que no escalava però no ho va fer gens malament. Vem començar per un 12 i anar pujant fins a fer un 17 (5c) i un 18 (6a). Em vaig quedar amb ganes de més però la Cecile havia de tornar a Wanaka aviat, així que una mica més d’autoestop i de seguida ens va recollir una de les furgonetes per a l’staff de TC.

Vista des de la reunió d’una de les vies que vem escalar.

La Cecile assegurant-me.

A la nit mentre m’afaitava van apareixer el Dom i el Lucas a casa. Portaven la furgoneta que havia de conduir el Lloyd al dia següent i necessitaven que algú els portes de nou a casa (viuen una mica lluny). Així que amb mitja barba afaitada vaig tenir la primera experiència conduint per la esquerra. Poso la primera, accelero, no sembla tan difícil. Vaig a posar la segona i al picar la porta amb la mà recordo que el canvi està a l’esquerra. Canvio. Vull girar, poso l’intermitent i veig que els neteja-parabrises comença a funcionar a màxima velocitat. Uix, l’intermitent està a la dreta.