Chops

Dilluns, 25 d'agost de 2008

De tan en tan fem una reunió de departament. És més una formalitat que cap altra cosa perquè no parlem de res gaire important, però va bé per fer una mica de pinya, i sabem que després anirem directament a algun bar. Avui toca el Mint bar. És un bar nou al pis de baix d’un backpacker que van inaugurar fa un més llarg. Avui és l’aniversari de la Birgit i convida a una ronda de cervesa amb unes quantes gerres. Vint-i-dos anys. Qui m’havia de dir que tan aviat enyoraria ser el “petit”. I no és pas la més jove. Abunden els vint o vint-i-un.

Ja de per sí em costa entendre certa gent parlant anglès, però quan l’alcohol abunda es fa quasi impossible, així que em dedico a robar els gorros de les nenes maques. Semblava una bona idea però decideixen venjar-se de mi fent-me pessigolles i la meva costella està deixant anar tot d’improperis sobre la meva lucidesa.

El Jan demana un bol de patates fregides i com que tarden una mica bastant en portar-lo se’n va a fumar. Abans però em fa responsable del seu tresor mentre em dona el 20. Acaba de sortir a fora del bar quan veig a una cambrera amb un bol de “chops” buscant un número. Li ensenyo el 20 i em dóna el bol. Tothom al meu voltant es mira les “chops” amb desig i comença el ataque y derribo a les mateixes. No! Sóc el responsable de les chops i no puc fallar. Començo a picar mans però són masses, la força no funcionarà. Penso en fer alguna gracieta, algun comentari enginyós, però el meu anglès i la cervesa que m’he pres no s’acaben d’entendre. No, no, no...les chops estan minvant ràpidament. Ja ho tinc: agafo un bol vuit que hi ha a una taula del costat, tiro una mica de ketchup i l’escampo un mica. Agafo el bol de chops del Jan i l’amago, i seguidament proposo als meus “contertulians” de fer-li una broma al Jan; que es pensi que ens hem menjat les...Tots hi estan d’acord i m’ajuden a amagar-les mentre vigilen que el Jan no arribi. Un parell de minuts i veiem que entra. S’acosta a la taula amb el seu somriure perpetu que s’accentua proporcionalment amb el nivell d'alcohol consumit. Veu el bol buit i tot i que no deixa de somriure els seus ulls s’obren força desmesuradament. Nosaltres ens estem llepant els dits mentre fem: Mmmmm! Ell senyala el bol mentre obre la boca però no diu res. Decideixo acabar amb la seva agonia i trec el seu bol de chops quasi ple. Els seus ulls tornen a somriure i diu: “I knew you were joking”. Agafa la primera chop i tot seguit tots ens unim a ell. No en menja més de quatre o cinc, les que té temps abans que s’acabin. Igualment s’ha quedat sense chops.