Slackline

Aquí Radio Wanaka informant en directe per a Catalunya! Bé, en directe no, 10 hores per avançat. Reponent a les demandes del senyor Gripaublau us explicaré una mica més detalladament què he fet aquests últims dies.

Com ja he anat explicant la principal activitat d’aquests dies és buscar un lloc per viure i poc més. Ahir vam anar a veure una casa interessant amb l’alemany i l’argentina. Tot i que està una mica lluny del centre del poble, uns 15 minuts, la casa estava molt bé i relativament econòmica. Avui ens diuen el què, a veure si hi ha sort. Si no ja em veig dormint sota un pont, que ja comença a cansar això de buscar casa.

Ahir vaig fer una truita de carbassó o succedani per sopar. No em vaig veure amb cor de fer una de patates tenint en compte els recursos i la meva habilitat. I sí, ja vaig mostrar-los als del hostel la grandesa del pa amb tomàquet, que va ser una mica deslluït pels ingredients. El pa era bastant “cutrillu” i els tomàquets semblaven de plàstic. A part, l’oli era un spray que treia vés a saber què, que certament no tenia gaire pinta d’oli. Però tot i les mancances i contratemps el pa amb tomàquet va arribar a les antípodes. De totes maneres el català que hi havia al hostel quan jo vaig arribar ja havia fet intensos esforços per aconseguir-ho.

A la nit vem anar a fer una birra amb en Gordon de Glasgow que treballarà també amb nosaltres. Bona gent també, i més o menys entenc algunes coses de les que diu, així que perfecte. Al local on vem anar hi havia una espècie de festa, una mica rara, això sí. Estaven jugant al bingo i anaven tots vestits d’àvies i avis. Aquests Nova Zelandesos estan ben sonats.

Avui ens hem llevat a les sis del matí per anar a buscar una espècie de revisteta amb tot d’anuncis per veure si trobàvem casa. Hem buscat els anuncis interessants i hem trucat però no hi ha hagut gaire sort. Després hem anat a veure un rocòdrom molt gran, indoor i outdoor però resulta que està tancat, que el propietari se’l ven.

Fins ara fa una estona hem estat barallant-nos amb l’”slackline”. És simplement una corda o cinta lligada entre dos arbres o el que sigui i l’objectiu és caminar o fer el que vulguis/puguis per sobre. Era la meva primera vegada i és genial. Els primers cops penses: “és impossible, no ho podré fer mai”, però després d’uns quants intents ja comença a funcionar. Va ser idea d’en Jan, l’alemany, que ho fa sovint a ca seva. L’altre dia vam anar a una ferreteria molt gran per comprar un adaptador per poder endollar les coses al sistema que tenen aquí i vem estar mirant també carraques i cintes per fabricar-nos un slackline. Ahir vem tornar-hi per comprar tot el “tinglao” i avui ho hem estrenat al mateix pati del hostel. Us deixo unes fotitos.

el Jan ajudat a l'Adela a l'slackline

el Jan caminant com si res i disposat a intentar fer malabars a l'hora

Jo fent els meus primers pinitos mentre menjo una epècie de pasta amb la que ens ha obsequiat el manager del hostel

Ara a la tarda hem quedat amb alguns de l’escola i el jefe per anar a fer unes birres (o el que convingui) al mateix local que vem anar ahir. A veure si coneixem més gent de l’escola.

Responent a altres qüestions, em conecto des del Wireless del hostel, que és de pago però s’amortitza i el fem servir entre uns quants. I de sensació de caure’m poca, de fet em sap greu dir-vos-ho però els que esteu cap per avall sou vosaltres. ; D

David Gallego, Radio Wanaka, Wanaka.