Bones a tothom des de Nova Zelanda. Tal com us vaig prometre obro aquest blog per anar explicant una mica com va per aquí.
Ja fa uns dies que estic per aquí, així que aquest primer post no té la gràcia i l’emoció del dia abans de marxar. Però us asseguro que l’emoció ja la vaig tenir jo sobretot el mateix dia d’agafar l’avió. Mai havia sortit d’Europa, i menys encara sol del tot. Afegint-hi que el meu anglès és “high level” doncs encara més gràcia.
Vaig sortir el dimarts 12 a les 9:10 del matí del Prat. D’allà a Londres, Los Ángeles, Auckland i Queenstown. I des d’allà a Wanaka amb una espècie d’autobús. Entre mig algunes anècdotes “divertides” que tampoc no venen al cas.
Vaig arribar a Wanaka allà les 3 de la tarda al Hostel on havia reservat llit per quatre nits i em vaig trobar amb un alemany que també treballarà a Treble Cone i amb el qual ja havia parlat via mail. La sorpresa va ser trobar-me un tio de Barcelona, el Jorge, que està rondant per Àsia i Oceania des de fa uns quants mesos, i tres argentins. Jo que em pensava que ja em podia anar oblidant del català i del castellà...La resta del dimarts vaig passar-lo buscant casa amb l’alemany, cosa que està sent la tònica d’aquests dies.
El divendres “más de lo mismo”, buscar pis i intentar millorar el meu anglès. Intento iniciar converses amb qui puc, però la lio bastant quan és gent anglosaxona. Hi ha un noi de New Castle al hostel que a part de parlar anglès (cosa rara), parla super ràpid. Les dues coses per separat ja fan difícil la comprensió, però juntes...Vam veure un pis força temptador, piscina climatitzada, jacuzzi, sauna, pantalla de plasma de tropocientas polzades, llar de foc a gas, sala de jocs...per només uns 2000 euros al mes més despeses.
El dissabte em vaig comprar un mòbil i tot seguit vam decidir anar fer una excursioneta a un turonet al costat de Wanaka. Però va resultar que no era un turonet. Des de Wanaka es veia molt aprop i relativament petit, però eren 1300 metres de desnivell positiu i un bon tros fins arribar a la base. Vem anar-hi el Jan (alemany), el Gerry (el que parla ràpid) i l’Adela (argentina que només va fer venir fins la base). De tornada vem fer el nostre primer autostop Kiwi, que no va ser extremadament fàcil. A dalt del pic (Mont Roy) unes vistes impressionants del llac Wanaka, del poble i de tots els voltants. To Baixant, ens vem trobar a mitja muntanya un tio asiàtic amb rastes i vestit amb una espècie de kimono que pujava corrents!!
Per cert, la zona molt maca, un poblet a la riba d’un llac i envoltat de muntanyes que comencen a estar nevades. La gent en general és força amable. El hostel també està molt bé, però espero no estar-m’hi gaire més i trobar una caseta aviat. Hi ha gent de tot el món que cada dia van canviant.
Ahir a la nit vem anar a un bar a veure l’esdeveniment esportiu més important de l’hivern: el partit de rugby England-New Zealand. Deu ser com un Barça-Madrid o algo així. La gent anava pintada al bar i les birres anaven que volaven. Però molt bon rollo. Jo continuo sense entendre gaire cosa. Un tio se’ns va posar a parlar i pràcticament només vaig entendre que el meu anglès era molt bo. Què irònic!
Bé, fins aquí un resum molt ràpid del que ha estat l’inici de l’aventura. Intentaré donar notícies sovint però no sé com anirà tot d’aquí en endavant. intentaré fer el bog una mica més maco també.
Ja fa uns dies que estic per aquí, així que aquest primer post no té la gràcia i l’emoció del dia abans de marxar. Però us asseguro que l’emoció ja la vaig tenir jo sobretot el mateix dia d’agafar l’avió. Mai havia sortit d’Europa, i menys encara sol del tot. Afegint-hi que el meu anglès és “high level” doncs encara més gràcia.
Vaig sortir el dimarts 12 a les 9:10 del matí del Prat. D’allà a Londres, Los Ángeles, Auckland i Queenstown. I des d’allà a Wanaka amb una espècie d’autobús. Entre mig algunes anècdotes “divertides” que tampoc no venen al cas.
Vaig arribar a Wanaka allà les 3 de la tarda al Hostel on havia reservat llit per quatre nits i em vaig trobar amb un alemany que també treballarà a Treble Cone i amb el qual ja havia parlat via mail. La sorpresa va ser trobar-me un tio de Barcelona, el Jorge, que està rondant per Àsia i Oceania des de fa uns quants mesos, i tres argentins. Jo que em pensava que ja em podia anar oblidant del català i del castellà...La resta del dimarts vaig passar-lo buscant casa amb l’alemany, cosa que està sent la tònica d’aquests dies.
El divendres “más de lo mismo”, buscar pis i intentar millorar el meu anglès. Intento iniciar converses amb qui puc, però la lio bastant quan és gent anglosaxona. Hi ha un noi de New Castle al hostel que a part de parlar anglès (cosa rara), parla super ràpid. Les dues coses per separat ja fan difícil la comprensió, però juntes...Vam veure un pis força temptador, piscina climatitzada, jacuzzi, sauna, pantalla de plasma de tropocientas polzades, llar de foc a gas, sala de jocs...per només uns 2000 euros al mes més despeses.
El dissabte em vaig comprar un mòbil i tot seguit vam decidir anar fer una excursioneta a un turonet al costat de Wanaka. Però va resultar que no era un turonet. Des de Wanaka es veia molt aprop i relativament petit, però eren 1300 metres de desnivell positiu i un bon tros fins arribar a la base. Vem anar-hi el Jan (alemany), el Gerry (el que parla ràpid) i l’Adela (argentina que només va fer venir fins la base). De tornada vem fer el nostre primer autostop Kiwi, que no va ser extremadament fàcil. A dalt del pic (Mont Roy) unes vistes impressionants del llac Wanaka, del poble i de tots els voltants. To Baixant, ens vem trobar a mitja muntanya un tio asiàtic amb rastes i vestit amb una espècie de kimono que pujava corrents!!
Per cert, la zona molt maca, un poblet a la riba d’un llac i envoltat de muntanyes que comencen a estar nevades. La gent en general és força amable. El hostel també està molt bé, però espero no estar-m’hi gaire més i trobar una caseta aviat. Hi ha gent de tot el món que cada dia van canviant.
Ahir a la nit vem anar a un bar a veure l’esdeveniment esportiu més important de l’hivern: el partit de rugby England-New Zealand. Deu ser com un Barça-Madrid o algo així. La gent anava pintada al bar i les birres anaven que volaven. Però molt bon rollo. Jo continuo sense entendre gaire cosa. Un tio se’ns va posar a parlar i pràcticament només vaig entendre que el meu anglès era molt bo. Què irònic!
Bé, fins aquí un resum molt ràpid del que ha estat l’inici de l’aventura. Intentaré donar notícies sovint però no sé com anirà tot d’aquí en endavant. intentaré fer el bog una mica més maco també.
A reveure!!
4 comentarios:
yuhu!!!!
que guai tenir noticies teves!!
per cert, com et conectes? tens portatil i busques wifis? o vas a cibercafes?
ànims amb l'anglès i amb els pisos! :)
ratifico el del lins...si el tema vivenda està com a bcn potser et surt més a compte una TNF VE-25 ...
Sort tiu i fins aviat!
pd: no tens una sensació de caure't, a l'hemisferi sud?
q paixa puta com va tot?
ja veig q molt b,
avere si kuan tornis quedem algun dia tu, joer q fa un ou q no ens veiem.
wenu nen disfruta molt i ja niras comentant com ta va tot.
a reveure
Bée tio, no has trigat gens a donar notícies!
Que sàpigues que t'aniré segunit -de fet ja tens link a l'Espai reservat-, i espero que el teu anglès millori encara més aquests 4 mesos (quan tornis em podries donar classes), i que l'estada a Nova Zelanda cundeixi tant com segur que et cundirà!!
una forta abraçada mestre!
Publicar un comentario