Viatges o treballes?

Aquí a Wanaka, i em temo que a gran part de Nova Zelanda, la primera pregunta que acostumes a fer quan coneixes algú és: viatges o treballes? I sovint la resposta és: les dues coses. La majoria de la gent amb la que coincideixo per aquí té o busca algun treball de temporada amb la intenció de passar aquí l’hivern per després poder continuar viatjant. Molts altres només estan de pas viatjant pel país i amb la intenció d’anar o havent estat abans per Austràlia, Fiji o Àsia.

La gent que decideix passar aquí l’hivern ho fa en moltes ocasions per poder esquiar o fer snowboard. Uns, com jo, treballant a les mateixes estacions d’esquí i consumint els serveis que ofereix el poble (supermercats, botigues, acomodació, bars...); i altres treballant en els establiments que ofereixen aquests serveis i deixant-se els calerons a les estacions d’esquí. A principi de temporada als hostels et trobes tot de gent que busca casa o feina. I molts les dues coses. D’Espanya te’n trobes pocs, i que busquin feina encara menys. Més que res que allà no es pot aconseguir el famós “Work Holiday Visa”, que et permet estar per aquí un any treballant legalment. Els ciutadans de la majoria dels països que tenim al voltant tenen la possibilitat d’aconseguir-lo, i la veritat és que es nota. Sóc l’únic espanyol de l’escola d’esquí i també a Treble Cone. De fet no sé de cap altre espanyol que visqui a Wanaka i estigui treballant. Però si vas pel poble pots trobar moltíssim francesos, austríacs, alemanys, gent d’UK, molts d’ells amb el Work Holiday Visa. L’altre dia contàvem i a l’escola hi ha qüasi 20 anglesos de 45 instructors. És curiós sobretot tenint en compte que allà no tenen estacions d’esquí. De kiwis ben pocs, 4 o 5.

Intentant buscar la part positiva és interessant que els espanyols no puguin aconseguir el Work Holiday Visa, perquè fa de Wanaka un bon lloc per aprendre anglès o qualsevol altre idioma com francès, alemany o japonès. De castellanoparlants pocs, algun espanyol que ve de pas i algun sudamericà com l’Adela. La part negativa és que l’anglès de Nova Zelanda és si més no curiós. Aquí la lletra e acostumen a pronunciar-la com una i; i això encara complica més la cosa. Aquí yes és pronuncia “yís”, el número ten és “tin”, respect és rispic i la lletra n és la in. Vaja, que només em faltava això...Si algun dia aconsegueixo parlar un anglès mínimament digne tindré un accent d’aquells difícils, difícils d’ubicar. Entre els novazelandesos, els australians, les deu nacionalitats de l’escola d’esquí i la gent que em vaig trobant per aquí...faré un potipoti d’aquells divertits.

Tornant al que dèiem, sovint abans de preguntar estudies o treballes, segons com es presenti les situació, preguntes: d’on ets? Sabent que la resposta pot ser qualsevol (no hi ha gaires africans per aquí però...). Alguns et respondran d’Estats Units, i si per aquelles casualitats t’interessa seguir la conversa pots preguntar d’on dels Estats Units. Encara que no sàpigues on cau Ohio o North Carolina et pots trobar amb procedències interessants. Començo a creure’m això de que els estadounidencs tenen un gran sentiment nacionalista; per aquí hi ha des de hawaianes a alaskines (suposo que hawaians i alaskins també però no n’he trobat encara), i en la majoria de casos et diran que son dels “states”.

En el meu cas, la veritat és que ser de Barcelona ven, i en la majoria d’ocasions, ser espanyol també. Digueu-me “chaquetero” però aquí jo sóc el que calgui. De totes maneres quasi tothom coneix Barcelona, i la majoria de vegades quan em pregunten dic que sóc barceloní abans que espanyol. Hi ha gent que no pregunta, i directament et deixa anar un “bon jour”. Acostumo a respondre “bon jour” també, tot i que un dia (quan ja em començava a cansar el tema) em va sortir directament un: no! I’m not french, “sorry”. No si sé si és per l’accent, per l’aparença o simplement per probabilitats d’encertar però m’atribueixen totes les nacionalitats menys espanya. La majoria de gent pensa que soc francès (només cal fer rrrrrrrr per demostrar que no) però el més sorprenent és que més d’un m’ha preguntat si sóc swedish. ?!?!