Sol, solet, vine’m a veure…

Feia uns dies que el sol no apareixia per aquí. Estem parlant de més de dues setmanes de fred, núvols, vent o pluja. Per una part bé perquè això significa neu a Treble Cone (TC pels amics), però la veritat és que al final acaba sent bastant depriment. Abans d’ahir a la tarda (dissabte), el sol va tornar a aparèixer, i des de llavors ja no ens ha abandonat. La veritat és que s’agraeix, i a mi, com a moltes altres persones m’afecta pel que fa a estat d’ànim. No és que sense sol estigui deprimit, més que res que després de molts dies de mal temps, amb el sol et ve un subidón important. Em sembla que mai abans havia notat aquesta sensació tan exageradament, però és que a Barcelona difícilment tenim més de tres dies de mal temps i en tot cas molt de tan en tan.

Sol i neu al Saddle Basin de Treble Cone

Els meus esquís prenent el sol

Els meus esquís just abans de baixar pel Powder Bowl

Una mica més de sol des de la riba del llac. Realment el trobava a faltar.

Aquesta setmana ha continuat sent tranquil·la a TC...cosa que vol dir poc feina. Jo he treballat 13 hores, però sóc un dels més afortunats de l’escola. Pel que he sentit força gent treballant entre 3 i 5 hores. El dilluns dues horetes amb un grup d’aduls que era la primera vegada que esquiaven, el dia següent una hora amb la Patricia, de Sidney, que ja feia els seus pinitos per la Easy Rider. El dijous quatre hores d’Staff Improvement altre cop amb el Ru (Irlanda), l’Andy (UK) i la Gill (UK). El dijous en principi no faig staff improvement però vaig substituir a un altre instructor que estava off. El divendres dues horetes amb uns marrecs d’una escola de Wanaka que es diu Holy Family i que els tindré tots els divendres durant sis setmanes, que és pràcticament el que queda de temporada). Molt bonic el nom de l’escola però els nens son uns monstres en potencia. Va ser divertit perquè entre els monitors intentàvem passar-nos els nens més “problemàtics”. Al final em vaig quedar amb un grupet de set que més o menys esquien i només en tinc dos d’aquells que mataria, tota una sort, jeje. El dissabte altre cop Staff Improvement, amb el grup que ja vaig tenir el dissabte passat i que tindré durant quatre setmanes més.

El dimecres a la nit hi havia la premiere d’una peli d’snowboard a un local d’aquí Wanaka, el Wanaka Centre. Vem anar-hi amb els de casa i uns quants més que ens vem trobar per allà, i després una mica de festa. El dijous nit va fer una nevada destacable de neus pols, pols. La veritat és que amb una mica de neu Treble Cone és increïble, perquè quasi tot el que veus és esquiable. Al matí del divendres vaig anar a esquiar pel Saddle Basin amb el Tyler, un noi de prop de San Francisco, que treballa amb mi. Fa només dos anys que esquia, però fora pista no el segueixo ni en broma. No és que anés molt ràpid, simplement es que anava d’un cantó a l’altre buscant les roques més grans per saltar-les. Em va explicar que abans feia snowboard, però que s’havia passat a l’esquí perquè amb l’snowboard era massa perillós, que havia tingut masses accidents fent salts. La veritat és que no em costa d’imaginar. El Jan tenia el divendres off i es va passar tot el dia petant totes les pales de la zona, em va ensenyar les fotos i la veritat és que feien enveja; suposo que en breu estaran al seu blog o al compte de Picassa. A TC, a part de tots els sectors als que pots accedir amb els telecadires, hi ha altres zones molt interessants a les que hi arribes o en tornes amb una breu esquiada. Entre elles el cim de Treble Cone, que et regala una fantàstica vista del cantó de l’estació i el llac Wanaka, i també de l’altre cantó, on no hi ha més que muntanyes, entre elles el Mount Aspiring, que dóna nom al parc natural de la zona. Vem pujar-hi amb el Jan la setmana passada i ens vem fer unes fotos maques, maques, a veure si hi penso a penjar-la.

El dissabte a la nit una mica de festa amb diversa gent, i ahir, aprofitant el day off i que feia sol vem anar amb el Dom (Àustria) a mountainbikejar una mica. Al costat de casa hi ha una botiga on lloguen bicis i en vaig pillar una per quatre hores pagant 10 euros. Vem anar a una zona que està al darrere d’un dels extrems de Wanaka, on ja havíem estat amb el Jan i l’Adela el dia que vem fer l’excursió al Mount Iron. Aquell dia vem comentar que el lloc debía ser increïble per anar en bici, i es que ahir vaig descobrir que és un bike park, pensat com a tal. El Dom, és guia de mountain bike a Whistler (Canadà) i ahir em va fer de guia personal. Només començar el vaig veure desaparèixer per la primera corba. Quan per fi vaig arribar al cim del turonet on m’esperava va tornar desaparèixer muntanya avall per un caminet marcat com a negre (igual que a les pistes d’esquí) i que vaig fer més a peu o arrossegant-me que en bici. A partir de llavors amunt i avall sense parar gaire pels diversos camins pels que em va portar. Va ser increïble i esgotador a parts iguals però ja estic esperant el proper dia.

El Dom a dalt del cim del turó després de la primera pujada del dia

Ahir vespre tranquil i avui dormint fins tard que toca recuperar hores de son per afrontar la setmana que espero que sigui molt intensa. I ara mateix escrivint-vos des d’una butaca al costat d’una finestra gaudint el solet que hi ha a estones...

Per cert, ja m’he acabat Angels and Demons, ja us diré a per quin vaig ara.

El meu raconet preferit de casa