Habemus Domus

Ha costat però al final ho hem aconseguit. El dijous passat, justament tres setmanes després d’arribar a Nova Zelanda, vem firmar el contracte per llogar una casa per quasi tres mesos. Ara per ara ens estem al hostel que ens vem traslladar el dilluns passat i el dia 15 ja hi anirem a viure. Ahir vem anar a parlar amb el noi que hi està vivint ara, per veure si ens podia vendre algunes coses. El tracte va quedar en 150 dòlars (75 euros) per 3 estufes elèctriques, llençols, mantes i edredons per als llits, una tele i un reproductor DVD.

La vista des de l'habitació del hostel

El divendres vem començar a treballar, i ahir dissabte vaig fer les meves primeres hores en anglès. Eren 3 germans australians de 9,11 i 12 que veien la neu per primera vegada en la seva vida. Eren molt macos i divertits i em sembla que em van ensenyar ells més anglès a mi, que jo a ells a esquiar. Em van demanar per repetir avui però és el meu dia “off” i la veritat és que el necessitava. Al acomiadar-se el Tim, el més gran dels tres, em va dir: “Thank you very much for this great lesson”, el que fa la bona educació eh.

Ara per fi ja he esquiat a Treble Cone. Aquests dies només estava obert el telecadira de sis, el remuntador de la pista fàcil i una cinta d’uns 10 metres. De fet només hi ha un telecadira més, que és el que va fins a dalt de tot. Només dos telecadires fa pensar en una estació molt petita però la veritat és que estan molt ben posats i el terreny dóna per molt. Estem parlant de 700 metres de desnivell, més que moltes estacions del Pirineu i té unes pales fora pista bastant impressionants. El primer dia va ser un no parar d’esquiar per les pistes i a la tarda pels bowls. Aquí la gent porta com a esquis uns fustots de com a minimíssim 85 mil·límetres d’ample de patí, que fan que els meus semblin una joguina. Realment es troben a faltar per anar forapista. Com ja us vaig dir el paisatge que veus mentre esquies és poc menys que increïble, ja tinc ganes de pujar a la cota màxima per veure-ho tot.

El dilluns passat van tornar a aparèixer per aquí el Ricardo i la Mertxe, el saragossà i la madrilenya que van estar per aquí la setmana passada. Vem sortir una estona amb ells per la nit, i el dia següent ens van portar a fer una visita a la costa est, concretament a Haast. És increïble la poca gent que et trobes quan surt fora de Wanaka. Allà vem anar a la platja i a la Jackson Bay.

El Ricardo, jo, la Mertxe i el Jan el dilluns al vespre.

Jo fent la meditació de cada dia a la platja de Haast

Jugant al pilla pilla amb el Jan i el Ricardo a la mateixa platja.

Una cala de Jackson Bay, prop de Haast

Per fi he vist un pingúí a Nova Zelanda

Aquella nit festa canadenca a la casa de les amigues canadenques ja que l’1 de juliol és la festa nacional de Canadà segons em van dir. El dia següent excursió a Queenstown organitzada per Treble Cone on ens van convidar a una barbacoa a la riba del llac. Es veu que aquest poble és una de les capitals dels esports extrems comercials, però no té ni de bon tros l’encant de Wanaka. De tornada una mica d’slacklining al costat del llac Wanaka i sopar “arroz al horno” convidats per la Mertxe i el Ricardo i acompanyats per l’Adela, seguit d’una partida d’streetpoker; sort que no feia molt fred. El dijous dia tranquil·let: firma del contracte de la casa, uns xuts al parc de davant del hostel, i al vespre la peli “Whale Rider” amb el Jan, la Mertxe i el Ricardo, que està rodada a Nova Zelanda.

El Jan petonejant la Nadia (d'algun lloc d'UK), a la festa canadenca

El Jan Slacklinejant a la riba del llac

Jo intentant slacklinejar

Per cert, hi ha fotos dels lloros assassins al bloc del Jan. Aquí us poso l’enllaç.

Gràcies a tot pels comentaris i els mails que envieu. Continuo sense trobar-vos a faltar però sovint penso en vosaltres. De moment tot va molt bé, i ara que ja he fet alguna classe en anglès i que ja tinc casa millor que millor. I això de viure a Wanaka fa molt. Al cim del mont Iron, que hi vem anar fa un parell de setmanes hi havia un plafó que deia:

“No town in New Zealand can boast such beautiful surroundings or a healthier or more salubrious climate. Lake Wanaka is the most beautiful place in the world”

I tinc la sort de veure’l cada dia des de dos perspectives ben diferents.

Espero que a tots us vagi tot molt bé. Sé que la majoria dels que esteu estudiant heu acabat ja exàmens i que algú encara en té algun. Sigui com sigui, si esteu estudiant, de vacances, o treballant, que vagi molt bé. Si voleu envieu-me una mica de calor i jo us passo una mica de fred que em temo que a tots ens sobra del que tenim. See you!!