Orbea rèplica

Em sap greu però em veig obligat a escriure avui altre cop. Des d’ahir al matí han passat diverses coses i com que possiblement sigui la última connexió en uns quants dies aprofito. Ahir a la tarda vem anar al “recycling center” de Wanaka. Teníem una missió: comprar unes bicis que havien d’esdevenir el nostre mitjà de transport. Wanaka és un poble relativament petit pel que fa a habitants però la veritat és que les distàncies no són curtes i anar de banda a banda caminant és força cansat i lent. El recycling center està una mica lluny, a uns quaranta minuts caminant, i vem haver d’arriscar la nostra vida travessant un camp de golf. Tot i les dificultats vem aconseguir arribar-hi, però el que ens vem trobar no va ser el que esperàvem. Al costat d’un cartell on posava bikes vem trobar uns quans quadres de bicicleta decrèpits i unes quantes rodes a quina més castigada. No hi havia cap bicicleta amb doble suspensió per 50 dòlars però agafant una roda d’aquí, una coberta d’allà i un seient de nen petit ens vem mig arreglar dos bicis que ens van sortir pel mòdic preu de 35 dólars (17 euros) el pack. Estem parlant de dos birries ambulants però faran el fet, esperem. A més, la meva em recorda lleugerament la que faig o feia servir per Barcelona, una “trigenaria” Orbea Cabestany, que algú li va posar com a sobrenom "bala roja". Ahir a la nit vem intentar estrenar-les anant a sopar a casa una amiga, la Broni, però el meu goig va durar més aviat poc, uns dos carrers. No sé que vaig fer que el canvi es va com cargolar sobre si mateix quedant el sistema de canvi inutilitzat. A veure si ho puc arreglar ara, i si no demanaré ajuda internacional. Bosco?? Ja m’estic veient amb una single speed casolana.

La meva estimada Orbea Rèplica que no em vull ni imaginar els problemes que segur que em donará.

Tornant al poble per fer la compra diària ens vem trobar una noia que treballarà amb nosaltres i unes amigues que vem fer uns quants dies abans, que amablement ens van convidar a sopar amb elles al més pur estil japonès (vaig aprofitar per aprendre a fer Sushi). Després de sopar conversa sobre temes profunds, els meus temes preferits per parlar en anglès...La tornada amb bici sense tracció va estar prou bé ja que anàvem de baixada.

Preparant Sushi

Sopar "typical japanese ". La de blau és l'habitat de la casa, la Broni, que és Kiwi.

Avui al matí el despertador ha sonat a les 6 ja que a les 6:30 teníem reservada taula per 8 per poder veure la final de l’Eurocopa. Quina il·lusió! M’ho diuen un mes abans i no m’ho crec. El cas es que ha estat prou divertit. He intentat descobrir si hi havia espanyols a la sala i he encertat, mira que són/som fàcils de distingir. A veure si encerteu qui és dels que hi ha a la foto.

qui serà l'"españolito"? Veient el partit a les 7 del matí.

En tot el bar/restaurant, que supeoso que hi havia com 100 persones només hi havia dos espanyols, (que estan viatjant per Nova Zelanda) però força gent animant España, principalment francesos ressentits amb la selecció Alemana. Des de que estic aquí n’he conegut bastants que han viscut a Barcelona o Sud Amèrica i em venen parlant mig en castellà.

Per últim avui una trucada intercontinental Skype - mòbil que m’ha fet molta il·lusió. I ara cap al nou hostel i a esperar que obri l'estació.

Us deixo amb una foto que m’ha passat el Jan de la nit de dissabte tot celebrant l’aniversari de la Lisi (espero que s’escrigui així). A l’àlbum de picassa del Jan hi ha fotos molt bones. Les d’ahir i abans d’ahir són:

http://picasaweb.google.de/mani.manfred/Partynight
http://picasaweb.google.de/mani.manfred/SheepBikesSushiUndFussballdebakel

Jo, dos globus, el Dani i l'Alex (d'Àustia), la Kyra, Lisi i Alicia (Canadà) i el Jan.

Per cert, algú es llegeix tot el que escric? No us sentiu culpables si no ho feu perquè em surten uns tostons importants. Jo no ho llegiria. Em fa gràcia fer-ho perquè em serveix una mica de diari, ecara que sigui públic i no pugui explicar-ho tot, jeje. Bé, ja intentaré ser més breu, o no.

Fins aviat i molts petons a tots!!!

Car boot sale

Bon dia a la vila del pingüí! Com va tot? Aquí ara mateix plou i esperem que a les muntanyes estigui nevant. En teoria demà començàvem a treballar però ens acaba de trucar el jefe que demà encara no obren. Realment falta una mica de neu. De totes maneres el diumenge i el dilluns son els meus dies de festa així que seguim de vacances.

El dijous i el divendres vem fer training a pistes. Dijous temes d’uniforme, papers i un simulacre d’allaus amb gossos i batuda amb sondes. Divendres no vem poder fer gaire perquè feia mal temps i no vem poder esquiar però ens van explicar els dies off, una mica les pistes com van i per quin nivell són adequades, seguiment dels alumnes, papeleo que s’ha de fer cada dia per cobrar i una mica el funcionament de l’escola en general acabant així amb el famós training.

El lloc és bastant curiós. La muntanya té molt pendent i les pistes fàcils “brillan por su ausencia”. Només hi ha una pista fàcil i d’allà has de sortir ja amb paral·lel. Ja us explicaré més quan hi hagi esquiat, si us fa gràcia podeu veure el plànol de pistes de Treble Cone a http://www.treblecone.com/MountainInfo/trail-map.asp La carretera d'accés no està esfaltada i té molt pendent també, a part d'haver-hi uns sotracs importants. És molt divertit perquè la muntanya està plena d’una espècie de lloros assassins gegants que picotegen tot el que es troben. Es diuen Kea, ja posaré alguna foto.

La vista que hi ha des de la base de Treble Cone

Part de l'estació amb el telecadira de sis

L'Alex Hofer, d'Àustria. No ens entenem gaire parlant però tampoc no ens cal. Qun personatge

El dimecres a la nit mentre dormia plàcidament a la sala d’estar del hostel vaig sentir gent parlant en castellà, era la Mertxe de Madrid (curiòs que escrigui el seu nom amb tx), i el Marc de Barcelona, i seguidament van arribar els seus amics Ricardo de Saragossa i el Halil que va néixer a Cuba que es va criar a Miami però que viu a Carolina del Nord i que els seus pares vénen de Líbia (si no recordo malament). Vem sopar junts i em van enganyar per sortir una mica pel poble. Tots quatre estan viatjant per diversos llocs del món, es van conèixer a Auckland i han estat fent un tour junts per l'illa sud.

Jo, la Mertxe, el Halil, el Marc, l'Adela i l'Alberto de Castelló que també estava al hostel

Ahir dissabte vem anar al “car boot sale” del poble. És com una espècie de mercadillo amb gent que ven de tot (majoritàriament deixalles) fent servir de paradeta el maleter del seu cotxe. Us poso una foto per que us feu una idea. A la tarda pel hostel fent slacklining i fent “tareas del hogar” i a la nit vem sortir una mica pel poble amb gent de l’escola i altre gent que tampoc no sé massa d’on surt.

El car boot sale

Com molts sabreu el diumenge a les 8:45 és la final de l’Eurocopa que per aquí a kiwilandia seran les 6.45 del matí. A mi ni em va ni em ve però molta gent em ve com felicitant-me i ja m’han reservat lloc a no sé quin bar per poder veure-ho en directe. Déu meu, m’hauré de llevar a les 6 el meu dia de festa per veure un partit de futbol! I a sobre retransmès en anglès! L’altre dia el Marc em deia que des de que està viatjant se sent més espanyol que mai. La majoria de la gent (menys alguns escocesos) associa Barcelona amb Espanya i al final ets espanyol tan sí com no. Té algunes coses positives.

Per cert. Us deixo l’adreça del blog del Jan per qui vulgui practicar alemany, hi posa força fotos que potser us fan gràcia. A més té un àlbum d’aquests de picassa on penja la majoria de les fotos que fa, menys les que no pot veure la seva mossa, jejeje.

http://jan.flinkeflaschen.com/
http://picasaweb.google.de/mani.manfred

Pot ser que tardi uns dies en escriure, que demà ens traslladem a un altre hostel una mica més baratillo on hem reservat lloc fins el 15 de juliol, que si tot va bé ja tindrem casa. I diria que allà no tenen internet.

Així doncs fins aviat!

La febre del Messenger

Ja fa uns dies que estic per aquí i suposo i espero que el meu dia a dia no us resulta ja gaire atractiu. Si el senyor gripaublau vol més detalls pot trucar-me i li explicaré tot fil per randa.

Ahi va ser el segon dia de training. Aquest cop només amb els de l’escola. Vem començar al matí amb una sessió preparada per una psicòloga enfocada a aprendre a enfocar els possibles problemes, establir objectius...acompanyat per diversos exercicis pràctics. A la tarda (13h) ens van explicar una mica més detallament els productes de l’escola i altres temes d’interès.

Del que us volia parlar avui és del Messenger. El primer cop que vaig parlar a sentir d’ell vaig pensar, com segurament heu fet vosaltres, en el famòs MSN de Microsoft que sovint utilitzem alguns. Aquí a Wanaka hi ha el Upper Clutha Messenger, que és una revisteta rollo classificats de la Vanguardia que surt els dimecres al matí. (Upper Clutha és la regió on està Wanaka que agafa el nom del riu que s’emporta aigua del llac Wanaka, el Clutha).

El cas és que en aquesta revista, acostuma a haver-hi alguns anuncis de gent que ofereix cases o habitacions per llogar, i també a vegades algunes ofertes de treball. Aquí a Wanaka hi ha una quantitat inimaginable de gent (quasi tots estrangers) buscant feina i /o casa. Així que el dimecres al matí es produeix un dels esdeveniments setmanals més emocionants de Wanaka. El més divertit és que el Messenger acostumar a estar disponible pels volts de les 6:30 del matí, i tothom vol ser el primer en veure les ofertes i en enviar missatges de text i fer trucades per augmentar les oportunitats d’èxit.

Us deixo amb la pàgina web del Messenger on si us fa gràci (que no crec) podeu veure els cotitzats anuncis.

http://www.printit.co.nz/messenger.shtml

Us deixo també amb tres fotos. Que per cert. Ahir va nevar uns quinze centímetres i està previst que vagi nevant més durant una setmaneta més o menys, a veure si hi ha sort. Demà ja cap a Treble Cone.

Les muntanyes ara sí una mica nevades i uns bojos jugant a rugby amb maniga curta i una rasca considerable

El famòs mont Roy ara ja una mica nevat

El menjador del hostel des d'on us escric cada dia

Training

Doncs ahir va començar el famós training. Vem començar a les 9:30 en una mega reunió amb tots els empleats de l’estació on cada un dels capos (directora general, directors, supervisors...) és van anar presentant i van explicar una mica què feien ells i els seus empleats. Molt rollo “què guai que és tot”, “tots ens ho hem de currar molt”, que si cada any ens donen no sé quants premis... Es veu que l’any passat l’escola d’esquí de Treble Cone va rebre el premi a la millor de Nova Zelanda. Ups! Des del meu punt de vista va ser un seguit de penya parlant molt ràpid cada un més difícil d’entendre que l’anterior. Un esgotament mental important, sí.

A la tarda una xerrada sobre seguretat laboral i uns casos pràctics i després reunió de cada departament; en el meu cas l’escola. Allà ens vem presentar un per un i vem centrar-nos en alguns temes burocràtics. Entre mig un parell de “tentenpies” i al final barra lliure de begudes diverses i unes pastes calentes que cremaven molt però prou bones i anar coneixent gent d’arreu del món. De moment cap espanyol, tot i que tinc entès que a l’escola n’hi ha un, però ahir no hi era. Realment tot molt diferent del que et trobes als Pirineus.

Després vem anar a un parell de bars. És increïble el que beuen alguns per aquí, i flipen si et passes una tarda sense veure alcohol. Estem parlant d’uns 5 o 6 litres una sola persona en una tarda. Com per que després et diguin: “I think I am a little drunk”. Sí??

Ens queden dos o tres dies més de training abans de començar a treballar el 30. No recordo molt bé què farem aquests dies, ja us ho explicaré. I per cert!! Aquesta nit ha llevat una mica!!

Els dies anteriors...El divendres al final no vem anar a la festa del solstici. No hi havia cotxe i conductor disposat a conduir. En canvi vem anar a una espècie de discoteca amb uns austríacs i vem anar trobant gent per allà. Hi ha un munt de gent d’UK i de França aquí a Wanaka, i molta gent que sap dir “buenos días” “hasta la vista” o “eres muy guapa” que és el primer que et diuen quan dius que ets de Barcelona. Bé, un em va dir que ha de ser molt maco viure a Brasil (¿?).

El dissabte una excursioneta per la zona, aquest cop amb poc desnivell. Increïble les pistes i camins que hi ha per aquí per anar amb bici...Els mountainbikers fliparíeu. Al vespre a veure un altre England-New Zeland que de nou van guanyar els Kiwis de molt. No sé perquè juguen dos cops la mateixa setmana ni acabo d’entendre les regles però és realment impactant.

Bé, res més per avuí! Us deixo amb unes fotos de l’excursioneta de dissabte.

Gran part del Wanaka i al centre el mont Roy (que vem pujar la setmana passada) des del mon Iron, una espècie de Tibidabo de Wanaka.

Postes de sol de les quatre de la tarda des del mont Iron

Salsa!

Bon dia altre cop!!

De moment no hi ha sort amb el tema casa però tot arribarà, esperem. Aquesta tarda en principi hem d’anar a veure una casa; està molt ben situada i es molt maca però no sabem preu ni si hi ha més gent interessada.

Com us vaig dir el dimecres vem anar a un bar per trobar-nos amb els de l’escola. Vaig conèixer al jefe i a uns quants més. Semblen tots bona gent així que no ens podem queixar. Aquella nit va ser la encarnació de la plurinacionalitat. De fet és similar al que passa a tot el poble i al hostel. Del que menys trobes és novazelandesos. Després de fer unes cerveses amb els de l’escola és va anar embolicant la troca, tampoc no cal donar detalls. El que no m’esperava és acabar rebent classes de salsa d’una noia ecuatoriana en un bar de Wanaka; 1 2 3 - 5 6 7. Curiós si més no.

El Jason (amic del Gordon), l'Alex (d'Autria), servidor, el Gordon, l'Adela i el Jan (més o menys es pronuncia yán)

Rebent classes de salsa de la Cristina (ecuatoriana)

El Jan ballant amb la Simon, una compatriota seva molt perillosa

Ahir era el meu aniversari, gràcies a tots els que em veu felicitar i als que no tranqui, tampoc no vaig fer res important per merèixer felicitacions. Si més no el mèrit no és meu.

Ahir poc important, buscar casa, comprar, llegir, parlar amb algú... A la nit l’Adela (l’argentina) va fer uns sopar mega bo en honor al meu aniversari, complementat per un pastis fet de brownie amb crema i melmelada. Boníssim. I just després unes partides d’uno intercontinental. Força divertit. Hi ha fotos del pastís a veure si les aconsegueixo.

Recordeu l’slackline? Avui hem estat provant altre cop. He aconseguit fer sis passos seguits. Però la majoria de cops només en puc fer dos o tres si tinc sort. El manager del hostel ens va fer unes fotos per posar-les a la web. Li va agradar la idea i ens va demanar si ho podíem muntar un altre cop que li faria gràcia provar. Seguirem provant.

Bé nois, de moment res més. Espero que tot vagi molt bé estigueu on estigueu. Amb una mica de sort el pròxim cop ja tindré casa. Ja veurem. Aquesta nit hi ha una mega festa a un poble prop de per aquí per celebrar els solstici d’estiu, potser anem a fer-hi una ullada.

See you!!

Slackline

Aquí Radio Wanaka informant en directe per a Catalunya! Bé, en directe no, 10 hores per avançat. Reponent a les demandes del senyor Gripaublau us explicaré una mica més detalladament què he fet aquests últims dies.

Com ja he anat explicant la principal activitat d’aquests dies és buscar un lloc per viure i poc més. Ahir vam anar a veure una casa interessant amb l’alemany i l’argentina. Tot i que està una mica lluny del centre del poble, uns 15 minuts, la casa estava molt bé i relativament econòmica. Avui ens diuen el què, a veure si hi ha sort. Si no ja em veig dormint sota un pont, que ja comença a cansar això de buscar casa.

Ahir vaig fer una truita de carbassó o succedani per sopar. No em vaig veure amb cor de fer una de patates tenint en compte els recursos i la meva habilitat. I sí, ja vaig mostrar-los als del hostel la grandesa del pa amb tomàquet, que va ser una mica deslluït pels ingredients. El pa era bastant “cutrillu” i els tomàquets semblaven de plàstic. A part, l’oli era un spray que treia vés a saber què, que certament no tenia gaire pinta d’oli. Però tot i les mancances i contratemps el pa amb tomàquet va arribar a les antípodes. De totes maneres el català que hi havia al hostel quan jo vaig arribar ja havia fet intensos esforços per aconseguir-ho.

A la nit vem anar a fer una birra amb en Gordon de Glasgow que treballarà també amb nosaltres. Bona gent també, i més o menys entenc algunes coses de les que diu, així que perfecte. Al local on vem anar hi havia una espècie de festa, una mica rara, això sí. Estaven jugant al bingo i anaven tots vestits d’àvies i avis. Aquests Nova Zelandesos estan ben sonats.

Avui ens hem llevat a les sis del matí per anar a buscar una espècie de revisteta amb tot d’anuncis per veure si trobàvem casa. Hem buscat els anuncis interessants i hem trucat però no hi ha hagut gaire sort. Després hem anat a veure un rocòdrom molt gran, indoor i outdoor però resulta que està tancat, que el propietari se’l ven.

Fins ara fa una estona hem estat barallant-nos amb l’”slackline”. És simplement una corda o cinta lligada entre dos arbres o el que sigui i l’objectiu és caminar o fer el que vulguis/puguis per sobre. Era la meva primera vegada i és genial. Els primers cops penses: “és impossible, no ho podré fer mai”, però després d’uns quants intents ja comença a funcionar. Va ser idea d’en Jan, l’alemany, que ho fa sovint a ca seva. L’altre dia vam anar a una ferreteria molt gran per comprar un adaptador per poder endollar les coses al sistema que tenen aquí i vem estar mirant també carraques i cintes per fabricar-nos un slackline. Ahir vem tornar-hi per comprar tot el “tinglao” i avui ho hem estrenat al mateix pati del hostel. Us deixo unes fotitos.

el Jan ajudat a l'Adela a l'slackline

el Jan caminant com si res i disposat a intentar fer malabars a l'hora

Jo fent els meus primers pinitos mentre menjo una epècie de pasta amb la que ens ha obsequiat el manager del hostel

Ara a la tarda hem quedat amb alguns de l’escola i el jefe per anar a fer unes birres (o el que convingui) al mateix local que vem anar ahir. A veure si coneixem més gent de l’escola.

Responent a altres qüestions, em conecto des del Wireless del hostel, que és de pago però s’amortitza i el fem servir entre uns quants. I de sensació de caure’m poca, de fet em sap greu dir-vos-ho però els que esteu cap per avall sou vosaltres. ; D

David Gallego, Radio Wanaka, Wanaka.

Wanaka?

Ara per ara no tinc res interessant a explicar. Llargues caminades pel poble buscant casa o fent tràmits. Així que aprofito per fer-vos cinc cèntims del lloc on estic.

Primer de tot comencem per Nova Zelanda. És un país amb una extensió qu és aproximadament la meitat d’España, amb no gaire més de quatre milions d’habitants. Ja veieu que la densitat de població és més aviat baixeta. Ara, hi ha molts turistes y joves rulant per aquí que són de tot el món.

Ver mapa más grande

De Nova Zelanda en sí poc més us poc explicar perquè no he vist gaire. Pel que fa a Wanaka... És el poble on m’estic ara per ara, i el més gran que hi ha a prop de Treble Cone, que és on treballaré. Està a la riba d’un llac del mateix nom i al voltant té unes quantes muntanyes. Té una població d’un 5000 habitants, i no és gaire gran. Al ser una zona extremadament turística els preus dels lloguers són extremadament alts, i tot i això és molt difícil trobar casa. “En ello estamos”. Les cases em recorden bastant a les típiques pelis americanes. Semblen de paper i estan en parcel•les separades unes de les altres. Ahir a la nit vem estar per la zona de segones residències i vaya casots, tots vuits per això.

A part s’ha de dir que la zona és molt maca. Amb el llac, les muntanyes, bosquets. Tot és realment alpí i això que el poble està només a uns 300 metres d’alçada.

Aquí podeu veure algunes vistes del poble i dels voltants. És una càmara que podeu controlar escollint el lloc que voleu veure. Penseu que aquí anem deu hores per endavant així que per veure alguna cosa millor que ho intenteu a la vostre nit.


Per cert, moltes gràcies a tots els que heu deixat algun comentari i a tots els que m’heu enviat mails. Encara no us trobo a faltar però tot ajuda. Vaig veure que només podien deixar comentaris usuaris registrats a gmail. Ara ja està arreglat i en teoria pot fer-ho tothom.

Us deixo amb algunes fotos que he fets aquest dies, podeu fer-les més grans picant a sobre. Fins aviat!!!

Un dels carrer principals de Wanaka

Una de les zones verdes de Wanaka i el llac

Una part del llac baixant del Mont Roy

Wanaka i una part del llac vist des del Mont Roy

Una posta de sol des de la riba del llac

Benvinguts!

Bones a tothom des de Nova Zelanda. Tal com us vaig prometre obro aquest blog per anar explicant una mica com va per aquí.

Ja fa uns dies que estic per aquí, així que aquest primer post no té la gràcia i l’emoció del dia abans de marxar. Però us asseguro que l’emoció ja la vaig tenir jo sobretot el mateix dia d’agafar l’avió. Mai havia sortit d’Europa, i menys encara sol del tot. Afegint-hi que el meu anglès és “high level” doncs encara més gràcia.

Vaig sortir el dimarts 12 a les 9:10 del matí del Prat. D’allà a Londres, Los Ángeles, Auckland i Queenstown. I des d’allà a Wanaka amb una espècie d’autobús. Entre mig algunes anècdotes “divertides” que tampoc no venen al cas.

Vaig arribar a Wanaka allà les 3 de la tarda al Hostel on havia reservat llit per quatre nits i em vaig trobar amb un alemany que també treballarà a Treble Cone i amb el qual ja havia parlat via mail. La sorpresa va ser trobar-me un tio de Barcelona, el Jorge, que està rondant per Àsia i Oceania des de fa uns quants mesos, i tres argentins. Jo que em pensava que ja em podia anar oblidant del català i del castellà...La resta del dimarts vaig passar-lo buscant casa amb l’alemany, cosa que està sent la tònica d’aquests dies.

El divendres “más de lo mismo”, buscar pis i intentar millorar el meu anglès. Intento iniciar converses amb qui puc, però la lio bastant quan és gent anglosaxona. Hi ha un noi de New Castle al hostel que a part de parlar anglès (cosa rara), parla super ràpid. Les dues coses per separat ja fan difícil la comprensió, però juntes...Vam veure un pis força temptador, piscina climatitzada, jacuzzi, sauna, pantalla de plasma de tropocientas polzades, llar de foc a gas, sala de jocs...per només uns 2000 euros al mes més despeses.

El dissabte em vaig comprar un mòbil i tot seguit vam decidir anar fer una excursioneta a un turonet al costat de Wanaka. Però va resultar que no era un turonet. Des de Wanaka es veia molt aprop i relativament petit, però eren 1300 metres de desnivell positiu i un bon tros fins arribar a la base. Vem anar-hi el Jan (alemany), el Gerry (el que parla ràpid) i l’Adela (argentina que només va fer venir fins la base). De tornada vem fer el nostre primer autostop Kiwi, que no va ser extremadament fàcil. A dalt del pic (Mont Roy) unes vistes impressionants del llac Wanaka, del poble i de tots els voltants. To Baixant, ens vem trobar a mitja muntanya un tio asiàtic amb rastes i vestit amb una espècie de kimono que pujava corrents!!

Per cert, la zona molt maca, un poblet a la riba d’un llac i envoltat de muntanyes que comencen a estar nevades. La gent en general és força amable. El hostel també està molt bé, però espero no estar-m’hi gaire més i trobar una caseta aviat. Hi ha gent de tot el món que cada dia van canviant.

Ahir a la nit vem anar a un bar a veure l’esdeveniment esportiu més important de l’hivern: el partit de rugby England-New Zealand. Deu ser com un Barça-Madrid o algo així. La gent anava pintada al bar i les birres anaven que volaven. Però molt bon rollo. Jo continuo sense entendre gaire cosa. Un tio se’ns va posar a parlar i pràcticament només vaig entendre que el meu anglès era molt bo. Què irònic!

Bé, fins aquí un resum molt ràpid del que ha estat l’inici de l’aventura. Intentaré donar notícies sovint però no sé com anirà tot d’aquí en endavant. intentaré fer el bog una mica més maco també.

A reveure!!